Joaquim Riera i Bertran (Girona, 25 de gener de 1848 - Barcelona, 15 de març de 1924) fou un polític i escriptor català. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i va exercir un temps de jutge a Girona. Membre del partit federal de Francesc Pi i Margall, es presentà a les eleccions generals espanyoles de 1869, però no fou escollit. El 1873 fou escollit alcalde de Girona, amb només 25 anys, i diputat a les Corts Generals de la Primera República Espanyola tot i que es va declarar incapacitat i va ésser substuït per Domènec Puigoriol en l'acta de diputat. El 1876 deixà el càrrec per a treballar com a secretari de la Diputació de Barcelona. El 1867 va obtenir el primer premi al primer accèssit dels Jocs Florals de la ciutat de Barcelona i el 1870 participació en la fundació de la Jove Catalunya. Va fer amistat amb Narcís Oller, a qui va presentar al cercle d'intel·lectuals de La Renaixensa, i amb Àngel Guimerà. El 1885 fou un dels fundadors de l'Associació d'Autors Catalans, per tal de difondre el teatre català. Anys més tard presidí la Unió Catalanista, de la que en fou un dels primers promotors, i l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. Col·laborà en la premsa de la Renaixença catalana, especialment en Lo Gai Saber, La Ilustració Catalana i La Tomasa. Participà diverses vegades als Jocs Florals de Barcelona, i guanyà diversos premis i, d'aquesta manera, fou proclamat Mestre en Gai Saber el 1890. Com a escriptor fou molt prolífic, i es decantà sobretot pel teatre romàntic o festiu, però també fou un poeta sentimental i romàntic. Source: Wikipedia (ca)