La música clàssica (també anomenada «música acadèmica», "música culta" o "música docta") és un terme que té un sentit ampli i divers. Normalment, el terme fa referència a música arrelada a tradicions occidentals lligades a la idea d'una música "d'art", i contraposada en aquest sentit a la idea d'una música "popular" més explícitament lligada a l'entreteniment i a exercir una funció a la vida social. Sol incloure avui dia música vocal i instrumental que abasta un ampli període que va, aproximadament, des del segle ix fins al món contemporani, diversos gèneres de música escènica així com música sorgida en el seu moment com a part del culte religiós.El nucli d'aquesta tradició musical coincideix amb la consolidació del sistema tonal al llarg del segle XVI i el seu apogeu durant el segle XIX, període que en anglès s'anomena sovint common practice period (període de pràctica comuna), concepte problemàtic introduït el 1941 i que ha estat justament criticat. La música clàssica europea es diferencia clarament de moltes altres tradicions clàssiques no europees pel seu sistema de notació musical, resultat d'un llarg camí que comença a finals del primer mil·lenni i es consolida al segle xvi. La notació occidental és utilitzada pels compositors per detallar informació sobre l'altura, la velocitat, la mètrica, el ritme i altres detalls sobre les característiques d'una obra musical. Això deixa menys espai per a altres pràctiques, com la improvisació i l'ornamentació ad libitum, que són molt més freqüents en altres tradicions musicals no europees (com per exemple en la música clàssica índia o la música tradicional japonesa) i en la música popular.El terme «música clàssica» no apareix fins a principis de segle xix, a conseqüència de la voluntat de «canonitzar» el període que va des de Johann Sebastian Bach fins a Ludwig van Beethoven, període considerat com una edat d'or de la música. La primera referència al terme «música clàssica» registrada per l'Oxford English Dictionary apareix al voltant de 1836. Source: Wikipedia (ca)